Els nombres romans

El sistema de numeració romà es basa en fer sumes i restes amb diversos valors. Els possibles “signes” que usem i els seus valors són els següents:

I = 1

V = 5

X = 10

L = 50

C = 100

D = 500

M = 1000

  • Els signes que representen valors que comencen amb 1, es poden repetir fins a 3 vegades, sumant el seu valor

XX = 20

MMM = 3000

DD seria incorrecte, ja que D és 500 (comença amb 5)

  • Si poso un valor més petit a la dreta d’un més gran, es sumen.

LX = 50 + 10 = 60

VII = 5+1+1 = 7

  • Si poso un valor més petit a l’esquerra d’un més gran, es resten. Els que comencen amb 5 no es poden fer servir per restar. Solament hi pot haver un valor restant.

XL = 50 – 10 = 40

XXL és incorrecte, hi ha dos “X” restant a la “L”

VL és incorrecte, V és 5, no pot restar.

  • Per escriure un nombre el pensem xifra a xifra en la seva representació decimal i després escrivim “cada xifra” una a continuació de l’altra:

3579= 3000+500+70+9

3000=MMM

500=D

70=LXX

9=IX

3579=MMMDLXXIX

  • Els milers superiors o iguals a 4 es representen amb una barra sobre la quantitat de milers que tenim:

4000 = IV

500000 = D

  • Com a guia, els nombres de l’1 al 9 serien:

1 = I

2 = II

3 = III

4 = IV

5 = V

6 = VI

7 = VII

8 = VIII

9 = IX

  • Per fer les desenes exactes (10, 20, 30…) solament cal canviar I per X, V per L i X per C.

  • Per fer les centenes (100, 200, 300…) canviem I per C, V per D i X per M

Aquesta entrada ha esta publicada en Nombres nauturals i enters, Teoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.